La nit de nadal és nit d´alegria...
Esta cançó, la cantava quan era menut, em senta molt bé escoltar-a, ara ja m´he fet més majoret, però bé.
Àlex Morales.
BON NADAL!
Fa 16 hores
23/12/09
20/12/09
A pesar de tot, la felicitat ha d´estar present
Llums apagades, nadales sense sonar, la gent esbroncant a les institucions públiques, aquests trists, sense sonrrises en els seus llavis i sense sonrrises en els seus cors, tot per la crisi, tot pels diners.
El meu carrer l'any passat mateix, en totes les cases adornaven les balconades amb llums nadalenques, i quan passaves pel poble, pel centre mateix, sonaven nadales i aqueix papa noel que tant cantava i no es menge no es cremava.
Enguany, està tot mort no hi ha gens, tots trists. Però també és el costum que teníem d'usar els diners, usar-lo i usar-lo, la felicitat encara que siga repetitiu es troba en l'amistat, en l'amor, i en tot allò que et proporciona felicitat plena. Si tens a la família al costat, a la teua parella o simplement a les teues millors amics, no cal preocupar-se, cal estar plénament feliços i contents.
Atentament.
Àlex Morales.
17/12/09
El "per què" de les fotos
La gent que visita el meu Bloc i el llig, sempre em fa la mateixa qüestió.
Mentres en els altres blogs normals, on només apareix una fotografía per a il.lustrar el text o el article, jo ací en aquesta bitàcora, apareixen fotos on ix la meua persona.
I ¿per què?
Desde un principi la URL de la web era "Àlex y mi vida" traduït al Castellà, per no sé quina raó.
Per tant aquest blog, desde els seus principis anava a comentar coses de la meua vida, i també temes polítics interessants e històrics, i eixe és el per què de les meues fotografíes, que mostren els llocs on assistixc els caps de setmana o simplement entre setmana, com ara "La Ciutat de les Arts i les Ciències, Muntanya de Cullera, amics, festes, actes, renions... "de todo hay en la viña del Señor"
Àlex Morales.
informacio@alexmorales.tk
08/12/09
"Batejos Civils" La negativa del PP de Cullera
La ciutat on jo habite la majoria del meu període vital s'està convertint en la "Espanya dels anys 45". Per quina raó dic açò? Estem vivint una absoluta eliminació dels valors democràtics, i no solament democràtics sinó també socials. Valors ètics, que deuen estar presents en qualsevol societat civilitzada.
El PP de Cullera, ha anunciat que no va a cedir perquè a Cullera, existisquen "Batejos Civils" -així cridats col·loquialment- que en els termes jurídics, serien "Acolliments Civils". Em sembla ja el colp TOTAL de la dreta cullerenca, em sembla que han usat la seua majoria absoluta, per a imposar el seu dogma a tota la societat de Cullera.
De veres, no em sembla estrany. Dels únics partits polítics amb representació en el Consistori Local, que han donat suport aquesta iniciativa han sigut els Socialistes de Cullera(PSPV) i Alternativa Progressista de Cullera, em sembla que són els únics que donen suport els interessos socials.
Ara bé, em pose en la seua situació. "És que no volem donar suport aquesta iniciativa per que ens sembla d'esquerres i nosaltres som catòlics" i jo des de fora em pregunte:
Per què pensen així?
Pots ser catòlic, musulmà o budista i creure en el laïcisme, ho he reiterat moltes vegades. Mai de la vida se't llevarà el teu dret de culte, ni de creure, ni de res, com bon demòcrata li donaràs un dret a altres persones, que ho van a realitzar amb tot el respecte del món.
El laïcisme no és d'esquerres, el laïcisme és com la democràcia, "Serveix per a tots i totes"
Àlex Morales i Fernández.
informacio@alexmorales.tk
El PP de Cullera, ha anunciat que no va a cedir perquè a Cullera, existisquen "Batejos Civils" -així cridats col·loquialment- que en els termes jurídics, serien "Acolliments Civils". Em sembla ja el colp TOTAL de la dreta cullerenca, em sembla que han usat la seua majoria absoluta, per a imposar el seu dogma a tota la societat de Cullera.
De veres, no em sembla estrany. Dels únics partits polítics amb representació en el Consistori Local, que han donat suport aquesta iniciativa han sigut els Socialistes de Cullera(PSPV) i Alternativa Progressista de Cullera, em sembla que són els únics que donen suport els interessos socials.
Ara bé, em pose en la seua situació. "És que no volem donar suport aquesta iniciativa per que ens sembla d'esquerres i nosaltres som catòlics" i jo des de fora em pregunte:
Per què pensen així?
Pots ser catòlic, musulmà o budista i creure en el laïcisme, ho he reiterat moltes vegades. Mai de la vida se't llevarà el teu dret de culte, ni de creure, ni de res, com bon demòcrata li donaràs un dret a altres persones, que ho van a realitzar amb tot el respecte del món.
El laïcisme no és d'esquerres, el laïcisme és com la democràcia, "Serveix per a tots i totes"
Àlex Morales i Fernández.
informacio@alexmorales.tk
04/12/09
"Les dos Espanyes"
Em va fer molta gràcia un comentari que va fer un company meu de clase.
La setmana passada, el Dimecres el dijous i el divendres es va celebrar la festivitat del Tríduo de "La Milagrosa" del meu col.legi.
La veritat, en una de les mil.lions de fotos que ens feem, el meu company em va dir de fer-nos una foto titulada "Las dos Españas juntas" i damu
nt en castellà, per a resaltar el que és espanyol.
Ací estan les dos fotos, una xocant-nos la mà i una altra figurant en la provessó.
Ell: "Estas fotografias serán recordadas para la historia de nuestro país, seguro que cuando seas presidente del gobierno o ministro recordarás que te hiciste una foto con un derechista más que del Partido Popular"
Jo: "Ya lo creo, me siento extraño JAJAJA"
Àlex Morales.
01/12/09
Huí si, ahir no...
Fa poc he vist les declaracions dels diferents portaveus dels grups polítics en el Congrés dels Diputats. Com tots els dimarts tenen avui sessió ordinària.
El que més m'ha impactat és el cas dels tres segrestats a Mauritània, d'Acció Solidària, que participaven en una caravana per a transportar material a diferents països d'Àfrica, han estat segrestats a punta de pistola a 150 quilòmetres de Nuakchot, en la carretera que uneix la capital amb Nuadibú, la ciutat més important del nord del país.
Per la meua banda tenen el meu suport, encara que ni tansols els servisca com menut consol.
Després que Maria Teresa, la vicepresidenta del govern, reunira a tots els tècnics dels ministeris corresponents a aquest assumpte i als ministres d'Interior i de Defensa. Rajoy (PP), Josep Sánchez (CIU) Llamazares (IU) i més del nom del qual no ha eixit en Televisió Espanyola, han comparegut anunciant el seu suport total al govern i les actuacions que ells facen i tinguen en correspondència.
A IU, sé que són assenyats i saben molt bé quan cal criticar amb una posició constructiva i quan donar suport, a CiU ho veig una organització amatent a canviar el món català, a la seua manera, però positiva -en organització- en canvi al PP se li veien els plumeros per darrere. Rajoy refunfunyava.
Zapatero anuncia dos dies abans que aquest tipus d'operacions no tenen color polític, ni roig ni blau ni PP ni PSOE, ni IU ni UPiD, aquestes operacions encara que em coste dir aquesta paraula són més tecnòcrates que corresponents a ideologia.
Rajoy s'ha adonat, afortunadament, que per a aquestes coses, el que cal estar és units i vèncer a l'adversari. La unió fa la força, construïm un país molt millor, vos convide.
Moltes Gràcies.
Àlex Morales i Fernández.
El que més m'ha impactat és el cas dels tres segrestats a Mauritània, d'Acció Solidària, que participaven en una caravana per a transportar material a diferents països d'Àfrica, han estat segrestats a punta de pistola a 150 quilòmetres de Nuakchot, en la carretera que uneix la capital amb Nuadibú, la ciutat més important del nord del país.
Per la meua banda tenen el meu suport, encara que ni tansols els servisca com menut consol.
Després que Maria Teresa, la vicepresidenta del govern, reunira a tots els tècnics dels ministeris corresponents a aquest assumpte i als ministres d'Interior i de Defensa. Rajoy (PP), Josep Sánchez (CIU) Llamazares (IU) i més del nom del qual no ha eixit en Televisió Espanyola, han comparegut anunciant el seu suport total al govern i les actuacions que ells facen i tinguen en correspondència.
A IU, sé que són assenyats i saben molt bé quan cal criticar amb una posició constructiva i quan donar suport, a CiU ho veig una organització amatent a canviar el món català, a la seua manera, però positiva -en organització- en canvi al PP se li veien els plumeros per darrere. Rajoy refunfunyava.
Zapatero anuncia dos dies abans que aquest tipus d'operacions no tenen color polític, ni roig ni blau ni PP ni PSOE, ni IU ni UPiD, aquestes operacions encara que em coste dir aquesta paraula són més tecnòcrates que corresponents a ideologia.
Rajoy s'ha adonat, afortunadament, que per a aquestes coses, el que cal estar és units i vèncer a l'adversari. La unió fa la força, construïm un país molt millor, vos convide.
Moltes Gràcies.
Àlex Morales i Fernández.
23/11/09
L´educació a la posguerra
La veritat, feia temps que no parlaba d´una mica d´història però últimament arrecollixc molt a la meua men, aquest és un reportatge, bó el resum d´un reportatge que està molt interessant.
L´Educació a la Posguerra
Àlex Morales.
Una diferència bé marcada entre aquells mestres de la Segona República Espanyola, allà per començaments dels anys trenta, i eixos nacional-catòlics del franquisme.
L´Educació a la Posguerra
Àlex Morales.
Una diferència bé marcada entre aquells mestres de la Segona República Espanyola, allà per començaments dels anys trenta, i eixos nacional-catòlics del franquisme.
A l'iniciar-se la dècada dels anys trenta, el sistema educatiu espanyol es trobava en condicions molt precàries. L'Estat tenia una presència feble, subordinat a l'actuació de l'Església catòlica en l'ensenyament.
La desídia pública es manifestava en els nivells primaris de l'educació, en la discriminació que tenia lloc entre qui podien cursar el batxillerat i qui no tenien la possibilitat d'estudiar després de la primària, en l'abandonament de l'ensenyament secundari. D'aquesta forma, la Segona República va nàixer amb un programa de reforma global del sistema educatiu que incloïa la construcció urgent d'escoles, la dignificació del mestre amb un augment substancial de les seues retribucions, l'establiment d'un sistema unitari de tres cicles, el foment d'una pedagogia activa i participativa, una concepció laica de l'ensenyament. Per posar un exemple, en quatre anys, entre abril de 1931 i abril de 1935, el nombre de mestres nacionals va passar de 37.500 a 50.500. La reforma concità l'hostilitat de sectors poderosos de la societat espanyola. La Guerra Civil va servir així perquè els franquistes eliminaren l'educació com «escut i defensa de la República».
L'objectiu d'acabar amb el progrés educatiu i cultural va ser fonamental en la insurrecció del 18 de juliol de 1936. En guerres civils, la violència fora dels fronts s'ha basat amb molta freqüència en motius sòrdids, venjances personals, enveges i rancors. Però en el cas de les matances sistemàtiques de mestres al desencadenar-se la Guerra Civil espanyola, raons polítiques van guiar les crueltats personals.
Per darrere dels assassinats, de la crueltat, el dolor i la por, existia la política del franquisme: una campanya sistemàtica d'eradicació de la política educativa i cultural de la República. Una depuració inevitable va a disminuir considerablement, sens dubte, la quantitat de persones de l'ensenyament oficial». En nou províncies de les quals existeixen dades sistemàtiques, van ser executats entorn de 250 mestres. I 54 instituts públics d'ensenyament secundari creats per la República van ser tancats. Per afegiment, entorn d'un 25 per cent dels mestres van patir algun tipus de repressió i un 10 per cent van ser inhabilitats per a tota la vida. En Euskadi i Catalunya, tots els mestres de l'ensenyament públic van ser donats de baixa i van haver de sol·licitar la seua readmissió a través d'un costós procés. L'aclaparant majoria de les execucions de mestres té lloc a l'inici de la Guerra Civil, entre juliol i octubre de 1936.
Tots els episodis són despietats.
No es tractava solament d'odis i rencors personals: se cercava implantar una por generalitzada. El règim futur hauria de ser un règim totalitari, no una dictadura benvolent. I un règim totalitari té com una de les seues característiques 'un sistema de terror, imposat a través dels controls del partit i de la policia'. Així va anar des de la insurrecció del 18 de juliol de 1936 i va durar molt temps. L'objectiu era explícit: el punt 6º dels 26 Punts de la Falange declarava que 'el nostre Estat serà un instrument totalitari'. El record d'allò ha seguit viu, malgrat els quaranta anys de dictadura i després de trenta anys de democràcia. Forma parteix d'eixe terme una miqueta vaporós: la 'memòria històrica'.
Àlex Morales i Fernández.
22/11/09
Tinc por
El títol sembla comprendre una por exacta. La composició sintàctica podria ser, bo i de fet ho és "Tinc: verb" i "Por: atribut, complement del verb, i adjectiu" si doncs en eixe adjectiu em trobe jo en aquests mateixos moments generalitzats, en aquest cas."L'Església Catòlica excomunicarà a tots els diputats que voten a favor de la Llei d'Interrupció de l'Embaràs, i a tots aquells i aquelles que la donen suport"
L'Església Catòlica espanyola està endurint al màxim la seua ofensiva contra la nova llei de l'avortament lliure propiciada pels socialistes i la veritat anunciant que tot polític que vote a favor seu es convertirà en un "pecador públic" que "cauria en la herejía i en l'excomunió", em sembla extrem i a més inquisitori més adequat a altres edats.
La fulminant declaració va ser pronunciada pel veuero també cridat portaveu de la Conferència Episcopal de Madrid, i bisbe auxiliar de Madrid, Antonio Martínez Camino- m'abstinc de cridar-li monsenyor. Immediatament va esclatar una polèmica en la qual predominen qui sostenen que l'Església s'extralimita envaint temes propis del Parlament.
El govern socialista va assenyalar que entre els catòlics existeix una varietat de posicions sobre la interrupció de l'embaràs i no la qual predica la Conferència Episcopal com l'única possible. De fet, el sotssecretari del PSOE es declarava catòlic i considerava l'avortament un pecat però és demòcrata i abans de res està això.
L'arquebisbe de Burgos, Francisco Gil Hellín, assenyalava també que l'Església aplica la pena d'excomunió a tot el qual conscientment col·labore en un avortament i explicant que el pecat de qui permeten que legalment es puga avortar "és encara més greu".
En la Unió Europea (democràtic) 1.200.000 dones avorten cada any i a Espanya la xifra arriba a 115.000 avortaments anuals. El govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha presentat un projecte, que es tramita en el Parlament i quasi segurament serà aprovat, que despenalitza la interrupció de l'embaràs i considera a l'avortament com un dret de la dona -com és normal-
L'Església (anti-democràtica) ha reaccionat enèrgicament contra el projecte de llei.
Ho dic clar, done suport aquest projecte de Llei, possiblement, sota els meus valors cristians, que tampoc són molts, pot ser que ho considere un pecat, però sóc demòcrata i no vull imposar la meua voluntat contra la de la ciutadania, el dret està ací. Amb Aznar, ni manifestacions ni gens, i ara que està el PSOE, tots al vaixell i a lluitar com inútils.
Déu, perdona'ls, no saben el que fan!
Àlex Morales i Fernández.
informacio@alexmorales.tk
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
